Òpera còmica en 2 actes de G. Donizetti
Sinopsi:
Donizetti va estrenar aquesta òpera l’any 1840 al teatre l’Òpera Comique de París amb
llibret de Jean François Bayard i Henri Vernoy de Saint George.
Era una època convulsiva de revoltes napoleòniques, el proletariat estava ben fart de la
noblesa i l’alta burgesia, on les diferències socials cada cop eren més grans.
Donizetti va utilitzar aquest fet per ridiculitzar amb gràcia i entreteniment aquesta
noblesa i despertar un patriotisme heroic però divertit.
El compositor situa amb ironia i gràcia l’arribada del 21è Regiment Francès al Tirol suís,
encapçalat pel sergent Sulpice que ve acompanyat d’una noieta òrfena, Marie, acollida
i adoptada pel regiment com a cantinera i que acabarà enamorada del tirolès Tonio, qui
s’allista al regiment només per poder estar a prop de Marie.
El Tirol esperava l’entrada del 21è Regiment Francès, altament atemorit, i aquí escoltem
la bellíssima pregària “Sainte Madonne” de les dones del poble a fi de que els doni
protecció.
La Marquise de Berkenfield parla amb Sulpice, busca una noieta òrfena, filla d’una
germana seva i d’un Capità de regiment, aquesta no és altra que la pròpia Marie a la
que, com a tutora, vol emportar-se’n per a donar-li una règia educació, pel rang que li
correspon, i així poder casar-la amb un ranci aristòcrata.
Sulpice comunica a tot al Regiment, que ha de lliurar la Marie a la seva tia quedant tots
tristos i devastats, en especial Tonio. Marie canta amb gran desolació l’ària “il faut partir”.
La Marquise prepara doncs el casament, convida a Sulpice i al Regiment 21 a
l’esdeveniment. Quan es tornen a trobar Marie, Sulpice, el regiment i Tonio tenen una
gran alegria i tot abraçant-se entonen l’himne “Salut a la France”.
La Marquise confessa a Sulpice que Marie és la seva pròpia filla i que no suporta veurela tan trista per casar-se amb algú que no estima. Atura el casament i lliura la Marie als
braços de Tonio, qui la rep ple de felicitat i amor amb gran gatzara de tot el Regiment,
entonant de nou l’himne “Salut a la France”.
El sentiment patriòtic que va despertar l’obra, va fer que habitualment durant, un bon
grapat d’anys, es programés tots els 14 de juliol aquesta òpera per festejar l’aniversari
de la Revolució.
Aquesta obra és famosa per l’ària de gran dificultat tècnica i lluïment del tenor “Ah, mes
amis quel jour de fête” que conté 9 Do de pit.
Per la gelosia, altres compositors que no podien empassar-se l’èxit del músic de Parma,
van voler convertir La Fille en un fracàs, però no ho van aconseguir, l’exaltació de la
Pàtria, unida a l’òpera, convertia París en el centre operístic per excel·lència.
Equip:
Direcció general i artística: Jonaina Salvador
Direcció musical: Ricardo Estrada
Direcció coral cor de l’òpera d’Andorra: Milén Panayótov i Jonaina Salvador
Direcció d’escena, adaptació catalana dels textos i disseny d’escenografia: Eugenia
Corbacho
Producció i assistent de direcció: Jonaina Salvador
Assistent de producció i regidoria: Patricia Belver
Vestuari: Confecciones Feli
Perruqueria: Francisco Amat
Il·luminació: Jordi Sánchez
So: Celso Mariño
Il·lustració: Jonaina Salvador
Disseny Gràfic: Mireia Gonzàlez
Repartiment:
Marie- soprano: Maria Casado
Tonio- tenor: Beñat Egiarte
Sulpice- baríton: Elias Benito
Marquise de Berkenfield- mezzo soprano: Anais Masllorens
Caporal- baríton: Guillem Forné
Hortensius- tenor: Sergi Riba
Paisà- tenor: Francisco Amat
Duchesse de Crakentorp- paper còmic: Anabel Camañes
Notaire- paper còmic: Daniel González
Nuvi- paper còmic: Albert Contel
Cor de l’òpera d’Andorra
Piano: Ricardo Estrada