Òpera còmica en 2 actes de G. Donizetti
Dades:
Dissabte 11 (20h30) i diumenge 12 (18h) de maig de 2019
Auditori Claror- Sant Julià de Lòria
Durada: 2h (1 entreacte)
Equip:
Direcció general i artística: Jonaina Salvador
Direcció musical: Ricardo Estrada
Direcció coral cor de l’òpera d’Andorra: MilénPanayótov i Jonaina Salvador
Direcció d’escena, adaptació catalana dels textos i disseny d’escenografia: Eugenia Corbacho
Producció i assistent de direcció: Jonaina Salvador
Vestuari: Confecciones Feli
Perruqueria: Francisco Amat
Il·luminació: Jordi Sánchez
So: Celso Mariño
Il·lustració: Jonaina Salvador
Disseny Gràfic: Mireia Gonzàlez
Repartiment:
Marie- soprano: Maria Casado
Tonio- tenor: BeñatEgiarte
Sulpice- baríton: Elias Benito
Marquise de Berkenfield- mezzo soprano: Anais Masllorens
Caporal- baríton: Guillem Forné
Hortensius- tenor: Sergi Riba
Paisà- tenor: Francisco Amat
Duchesse de Crakentorp- paper còmic: Anabel Camañes
Notaire- paper còmic: Daniel González
Cor de l’òpera d’Andorra
Piano: Ricardo Estrada
Sinopsi:
Donizettiva estrenar aquestaòperal’any 1840 al teatrel’ÒperaComique de París ambllibret de Jean Francois Bayard i Henri Vernoy de Saint George.
Era una època convulsiva de revoltesnapoleóniques, el proletariatestava ben fart de la noblesa i l’altaburgesiaon les diferènciessocials cada cop eren mésgrans.
Donizetti va utulitzaraquestevent per ridiculitzarambgràcia i entretenimentaquestanoblesa i despertar un patriotismeheroicperòdivertit.
El compositor situaambironia i gràcial’arribada del 21º Regimentfrancès al Tirol suís, encapçalatpelsargentSulpice que ve acompanyatd’unanoietaorfa, Marie, acollida i adoptada pelregimentcom a cantinera i que acabarà enamorada del tirolèsTonioqui s’allista al regimentnomés per poder estar aprop de Marie.
El Tirol esperaval’entrada del 21º RegimentFrancès, altamentatemorit, i aquí escoltem la bellísima pregaria “SainteMadonne” de les dones del poble a fí de que elsdoniprotecció.
La Marquise de Berkenfield parla ambSuplice, búsca una noietaorfa, fillad’una germana seva i d’unCapità de regiment, aquesta no ésaltre que la pròpia Marie a la que, com a tutora, volemportar-se’n per a donar-li una règiaeducaciópelrang que licorrespon i així poder casar-la amb un ranciaristòcrata.
Sulpice comunica a tot al Regiment, que té que lliurar a Marie a la sevatiaquedanttotstristos i desvastats en especial Tonio. Marie canta amb gran desolaciól’aria “ilfaut partir”.
La Marquise prepara doncs el casament, convida a Sulpice i al Regiment 21 a l’aconteixament. Quan es tornen a trobar Marie, Sulpice,elregiment i Toniotenen una gran alegria i totabraçant-se entonen l’himme “Salut a la France”.
La Marquiseconfessa a Sulpice que Marie és la sevapròpiafilla i que no suporta veure-la tan trista per casar se ambalgú que no estima. Atura el casament i lliura a Marie alsbraços de Tonio qui la repplè de felicitat i amor amb gran gatzara de tot el Regimententonant de noul’himne “Salut a la France”.
El sentimentpatriòtic que va desperarl’obra, va fer que habitualmentdurantuns bon grapatd’anys es programéstots el 14 de juliolaquestaòpera per festejar l’aniversari de la Revolució.
Aquesta obra és famosa per l’Aria de gran dificultattècnica i lluiment del tenor “Ah, mes amisqueljour de fête” que conté 9 Do de pit.
Elsgelosd’altrescompositors que no podienempassar se l’èxit del músic de Parma, van voler convertir al fracàs La Fille, però no ho van aconseguir, l’exaltació de la Pàtria, unida a l’òpera, convertia París en el centre operísitc per excel.lència.